tag:blogger.com,1999:blog-1464164553375292095.post4626471380341418453..comments2015-09-11T19:16:18.542+02:00Comments on LEC (lectures en comú): El crepuscle de l'imperi segons Joseph RothGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1464164553375292095.post-2208663793295410212014-06-23T11:42:43.212+02:002014-06-23T11:42:43.212+02:00Tens raó, Paco. Actualment tenim tendència a pensa...Tens raó, Paco. Actualment tenim tendència a pensar que l'encarnació narrativa de les grans figures del passat ha estat obra de novel·listes contemporanis com Graves, Yourcenar o Gore Vidal, però els grans novel·listes omniscients del segle XIX (i Roth n'és un hereu, en aspectes importants) ja es van atrevir amb aquest <i>tour de force</i>. I, com ja he assenyalat, en la seva novel·la funciona a la perfecció.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1464164553375292095.post-45341176986081874592014-06-23T11:35:13.181+02:002014-06-23T11:35:13.181+02:00Roth tiene una gran habilidad para caracterizar es...Roth tiene una gran habilidad para caracterizar ese mundo anterior a la guerra, un mundo que, más que decimonónico, parece en ocasiones dieciochesco, una elección que me parece muy acertada. En cuanto a la ficcionalización de la figura del emperador, es una técnica que, como mínimo, cuenta con el ilustre precedente de "Guerra y paz", en la que Tolstói ejecuta una operación parecida no sólo con los militares rusos que combatieron contra la invasión francesa, sino con el propio Napoléon.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1464164553375292095.post-26883006014359947732014-06-20T09:51:58.993+02:002014-06-20T09:51:58.993+02:00Anem a pams. En la meva entrada apunto que el punt...Anem a pams. En la meva entrada apunto que el punt de vista de Roth contrasta amb els de Weber i Kafka, pel que fa a la concepció de la burocràcia. Ara bé, amb aquesta remarca no pretenc fer cap judici sobre el grau de consciència assolit per Roth en relació amb el desenvolupament ulterior d'aquesta manera de "gestionar" la societat. Efectivament, com tu mateix, penso que Roth n'era del tot conscient, el que ocorre és que el seu relat fa referència al "mon d'ahir", on l'administració de la societat no era encara un fet consumat. Encara així, jo no m'aferraria gaire a la citació que esmentes, per molt que fos irònicament refeta per Horkheimer i Adorno a la seva <i>Dialèctica de l'I·luminisme</i>. En realitat, l'<i>Ancien Régime</i> tampoc no era un món tan personalitzat, perquè el predomini de l'<i>esprit de corps</i> i dels prejudicis estamentals, com es pot apreciar clarament a la novel·la, constituïen un fenomen general. Això sí, es tractava d'una societat molt menys individualista, però també molt menys massificada, circumstància que modificava radicalment el to de les relacions humanes. En qualsevol cas, la citació que esmentes em sembla un error narratiu, una ingerència de les opinions de l'autor en la narració, que el desenvolupament d'aquesta desmenteix en bona mesura. En aquest sentit, el personatge de Carl Joseph, com tu molt bé assenyales, em sembla una personalitat desorientada, però jo no arribaria a l'extrem d'afirmar que hagi oblidat l'adhesió personal a l'emperador que sembla ser la marca de fàbrica dels Trotta, d'ençà de l'ennobliment de l'heroi de Solferino. La seva mort, tan heroica a la seva manera, crec que no fa sinó confirmar la persistència d'aquest vincle fins a l'últim instant de la seva vida.<br />Pel que fa a l'estil de Roth, a mi no em sembla en absolut més "convencional" que els de Kafka i Kraus, tan diferents entre ells d'altra banda. Al contrari, en molts moments crec que exhibeix una desimboltura cinematogràfica envejable. El que ocorre és que la seva matèria narrativa, té a veure amb un món molt més dominat per la convenció que el de Kafka. En aquest sentit, sóc partidari de prescindir del tot del "prejudici modernista" que presideix la constitució del cànon contemporani. No crec que en un futur, que a hores d'ara ja comença a entreveure's, el fet que una obra sigui més o menys avantguardista arribi a representar cap argument en favor o en contra de la seva consideració.<br />Finalment, seria també molt prudent a l'hora d'emetre afirmacions tan contundents com que "el fracàs de l’imperi va ser també el fracàs de l’assimilació jueva a Europa". L'imperi austrohongarès no pot ser identificat unívocament amb Europa i quan va desaparèixer l'assimilació dels jueus era ja un fet consumat a la part occidental del continent. Una altra cosa és l'Europa oriental i sobretot, el cas de Rússia. Altrament, l'assimilació dels jueus representa un dels factors decisius a l'hora d'explicar la transformació de l'antisemitisme "tradicional", de caire religiós, en l'antisemitisme "modern", basat en criteris pseudobiològics.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1464164553375292095.post-15336427885806942482014-06-19T20:13:54.963+02:002014-06-19T20:13:54.963+02:00Penso que has caracteritzat molt bé la diferència ...Penso que has caracteritzat molt bé la diferència de perspectiva de Roth respecte a autors com Kafka i Weber, els quals van practicar i encunyar, en la reflexió sobre la modernitat, el concepte de la societat administrada. En canvi, com bé dius, els maldecaps dels personatges de Roth “provenen dels símptomes de descomposició” de la societat de l’imperi austrohongarès. Ara bé, no cal oblidar tampoc el fragment que vaig citar en el comentari a l’entrada del Guillem, i que val la pena tornar a reproduir:<br /><br />"En aquells temps, abans de la Gran Guerra, quan els esdeveniments dels quals hem parlat en els fulls anteriors d’aquest llibre tingueren lloc, encara no era indiferent que un home morís o visqués. Quan algú era esborrat del mapa, el seu lloc no era ocupat immediatament, amb ganes d’oblidar els morts, sinó que quedava ferm el buit que havia deixat i els testimonis de la seva mort que hi pogués haver, propers o llunyans, emmudien tan sovint com s’adonaven d’aquella mancança".<br /><br />Roth era conscient d’aquesta societat administrada, però trobava en la Gran Guerra l’element clau de la seua composició, no en la societat crepuscular que centra la novel·la. És per aquesta raó que a mi m’ha interessat tant aquesta qüestió, la qual, tot i no ser central en la novel·la, sí que trobo important.<br />Després tenim, com tu has assenyalat, l’element de nostàlgia que Roth associa a l’època imperial. Un element de nostàlgia que explicaria també la prosa més convencional de Roth respecte a un Kafka o un Krauss. Tot i que, com ja vaig assenyalar, penso que Roth és molt modern a l’hora de relacionar les tres generacions dels Trotta. I sobretot penso que és molt modern en la caracterització de Carl Joseph. Els vincles del nét Trotta respecte a l’emperador són ja inexistents. És son pare el que intercedeix per salvar-lo. Carl Joseph és un personatge sense rumb, trist, avorrit i sintetitza molt bé el caràcter crepuscular. Tot i que aquesta tristesa de Carl Joseph també es podria interpretar en clau moderna, és a dir, en com l’individu se sent perdut i asfixiat per la societat administrada. Al respecte, he trobat molt encertada la referència als conceptes de Mary Douglas.<br />Finalment, pel que fa a aquesta ambigüitat de l’obra de Roth, que és nostàlgica i molt moderna al mateix temps, hi és l’element jueu, que tu has explicat molt bé. Tot i que també cal destacar que a la novel·la no es tracta directament la qüestió jueva. Segurament, això s’explica pel procés d’assimilació a les societats occidentals. Però els jueus no podien tenir cap ambició nacionalista o estatal, per això tenien en l’imperi un element general que els protegia. D’aquesta manera, el fracàs de l’imperi va ser també el fracàs de l’assimilació jueva a Europa. Com molt bé has assenyalat, aquest sentiment de nostàlgia es veu molt intensificat si es té en compte la tragèdia de la Xoà. Curiosament, en aquella època l’assimilació sí que s’estava forjant amb èxit a Amèrica, particularment als Estats Units, un país on les cultures van quedar integrades tot mantenint la seua especificitat. Tot i que, com comentava Tony Judt en "Pensar el segle XX", el que manté els jueus com una minoria massa conscient de ser-ho no són les pràctiques religioses atàviques, perquè són moderns i laics. Els uneix justament el terrible passat, en especial la Xoà, tot i que també els progroms. I a l’horitzó sempre es troba l’estat d’Israel i el sionisme. <br />Fèlix Edo Tenahttps://www.blogger.com/profile/12994367070561201516noreply@blogger.com